dissabte, 7 d’octubre de 2017

Poques notícies al congrés d'història de la premsa


Gil Toll
Les sessions van començar amb una bona notícia, com és la publicació digital dels primers 70 anys de la col·lecció de Diario de Barcelona a http://www.bnc.cat/digital/arca/index.html la principal hemeroteca digital catalana. Sospirs entre els que treballen els temps més recents, doncs el recurs abastarà des de l'any 1872 fins el 1862.
L'Arca ja supera els dos milions de pàgines digitalitzades i acumula èxits amb la publicació recent de la col·lecció d'El Diluvio i, menys recent, de La Publicitat (també l'època en castellà) o La Veu de Catalunya. Es podria esperar l'anunci de la millora de l'horrible accés a aquest recurs digital, però des de les representants de la Biblioteca de Catalunya es va anunciar que caldrà esperar, doncs els diners que ja s'havien assignat per fer un programari nou han estat congelats pel ministeri d'Hisenda.
En tot cas, la digitalització ha obert unes autopistes magnífiques pels investigadors, ja sigui a través de l'Arca, dels fons comarcals o de la magnífica Hemeroteca Digital de la BNE. Es podria esperar que s'haguessin multiplicat els treballs de recerca aprofitant els nous recursos i que això es podria veure en un congrés d'història de la premsa de Barcelona. Però no ha estat així.
El coordinador acadèmic del congrés, Francesc Salgado, manifestava la seva perplexitat per l'absència de treballs sobre el paper de la dona en el periodisme. Un tema important que compta amb moltes simpaties, però que no ha generat ni una sola comunicació al congrés. Per cobrir el dèficit es va fer una taula rodona amb Joana Gallego, Elvira Altés i Neus Real, tres especialistes que van publicar els seus treballs de referència ja fa una pila d'anys.
No van ser les úniques a recórrer al treball passat per animar el silenci del present. Hi va haver qui va presentar la recerca d'una tesi amb vint anys d'antiguitat. Més recent va ser el cas del Pol Dalmau, que va fer una ponència sobre la fundació de La Vanguardia i els germans Godó. Aquesta recerca s'ha publicat aquest any en anglès i l'autor va anunciar la propera publicació de la versió catalana. També va treure profit del seu treball anterior Jaume Guillamet per oferir una panoràmica sobre la història de Diario de Barcelona, un tema que s'havia de tocar per força en aquest congrés, doncs l'Arxiu Històric manté en ruta una exposició sobre el diari de més llarga vida de la ciutat. Un plantejament similar el va fer un servidor sobre la història d'El Diluvio en una comunicació que presentava resultats ja coneguts i d'altres inèdits que corresponen a una recerca en marxa que es convertirà en tesi si tot va bé els propers anys. La comunicació que va merèixer més preguntes i comentaris elogiosos va ser la de Teresa Ferré sobre La Tribuna, el primer diari gràfic català a partir de 1911. Com ella mateixa va explicar, aquesta comunicació no presentava el resultat d'una recerca més ambiciosa, sino que era un bolet que s'havia trobat en fer altres investigacions.
Però la història de la premsa no és només cosa de periodistes, com va demostrar una assistència majoritàriament allunyada de la professió i una allau de comunicacions fetes des de les disciplines de la història i de la filologia. Van destacar Paola Lo Cascio evocant els articles de l'economista Josep Maria Tallada a La Vanguardia de la posguerra i el també italià Alberto Pellegrini sobre la premsa de Barcelona i la República Social Italiana prèvia a la fi de la Segona Guerra Mundial.
La premsa digital i el futur de la seva conservació es van endur una part del temps del congrés amb comunicacions com la de Javier Díaz Noci i les intervencions a la taula rodona final sobre conservació, tractament i accessibilitat de la premsa històrica. Ramon Alberch va fer riure tothom amb les anècdotes sobre la importància que es donava a determinats formats en el passat i que avui són del tot irrellevants. I des de la Biblioteca de Catalunya Eugènia Serra va explicar la creació d'un nou recurs, el Cofre, que ha de contenir còpia de la premsa digital que es fa al país. I això també va fer somriure: dels creadors de l'Arca, ara arriba el Cofre.
En resum, les institucions avancen en la revolució digital a pesar de tot, però els investigadors necessiten millorar molt la seva aplicació per treure rendiment a aquesta inversió de país. El congrés havia començat amb una ponència de Josep M. Figueres en que repassava l'obra feta fins ara i destacava que en vint anys s'han publicat 50 llibres de memòries de periodistes, però falten obres de recerca bàsica, com ara un diccionari dels periodistes catalans. No es tracta ja de cobrir els forats de la història de la premsa, sino d'encendre més llums en la caverna fosca que encara és aquesta disciplina al nostre país.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada